LA POSIDONIA OCEANICA

La posidònia oceànica és una fanerògama marina, és a dir, una planta superior amb estructura de corm, amb especialització histològica anatòmica i reproductiva: presenta  arrels i rizomes, tija, fulles, flors i fruits amb llavors, diferenciant-se així de les algues.

Existeixen tan sols unes 60 espècies de fanerògames marines distribuïdes pels mars i oceans del planeta, presentant per tant una baixa diversificació. Al mar Mediterrani en concret, trobem 5 de les espècies existents, essent la Posidònia oceànica l’espècie més emblemàtica i important al Mediterrani ja que  és un endemisme d’aquest mar, és a dir, no la trobem en cap altre lloc del planeta. D’aquí la importància de la seva conservació, sumat a que aquesta planta té un creixement vegetatiu molt lent, fet que dificulta i alenteix la seva recuperació.

La posidònia és una planta que presenta fulles d’un centímetre d’amplada i de longitud variable, entre 20 i 80 centímetres, en forma de cinta i de color verd clar a la base, enfosquint-se cap a la part més terminal. Les arrels són molt reduïdes, però part de les tiges s’enterren horitzontals i contribueixen a l’ancoratge de la planta al sediment. Les flors no son gaire vistoses, no presenten colors ni aromes florals ja que al mar no hi ha pol·linitzadors a atraure, el pol·len arriba a les flors femenines gràcies als corrents marins. Sovint, es poden observar a la platja boles formades per fibres dels pecíols de les fulles que el mar va acumulant i embolicant, fins que acaben a la costa. Aquesta troballa és símptoma de que a les nostres costes hi ha posidònia.

Les praderies de posidònia han estat anomenades tradicionalment com a alguers perquè eren considerades erròniament algues i no plantes. L’alguer de Mataró ha estat també anomenat sapes de Mataró, com deien antigament els pescadors degut a la presència de salpes que pescaven en aquesta zona, un peix que es troba associat a aquestes praderies.

La conservació de la praderia de posidònia de les costes mataronines ha estat beneficiada des de l’antiguitat gràcies a la presència de les barres rocalloses submarines que discorren paral·leles a la costa, conegudes amb els topònims de “el Pujolar”, “el Negre” i “el Nin Armat”, així com formacions de gresos propers a la costa entre les rieres de Sant Simó i la de Llavaneres. Aquestes singularitats del relleu submarí, poc comuns al litoral català, han ajudat a mantenir allunyada aquesta planta de pertorbacions terrestres com les avingudes de sorra i sobretot, la pesca d’arrossegament.

La pradera de la costa de Mataró ocupa unes 700 ha des de pocs metres de fondària fins a superar els 27 metres en alguns punts. En aquest herbassar trobem unes 21 espècies de peixos, 13 espècies considerades residents d’aquest ecosistema i 8 espècies considerades passants o aleatòries. Destaquen espècies com el serrà (Serranus cabrilla), la vaca serrana (Serranus scriba), la variada (Diplodus vulgaris), l’esparrall (Diplodus annularis), la juliola (Coris Julis),  l’enrocador (Symphodus ocellatus), el tord rogenc (Symphodus mediterraneus), la castanyoleta (Chromis chromis) o el tamborer (Symphodus cinereus).

L’estat de conservació d’aquesta fanerògama marina, segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) és de preocupació menor, amb una tendència de la població decreixent degut a les seves amenaces, entre les que cal destacar: la pesca de ròssec i traïnya, les àncores de fondeig, tant permanents com eventuals, les obres costaneres (ports i espigons, rases per cables i emissaris), el dragatge de sorres per a la regeneració de platges, l’alimentació artificial de platges, la contaminació (detergents, hidrocarburs, metalls, matèria orgànica…) i les espècies invasores com la Caulerpa taxifolia i Caulerpa cylindracea que desplacen les espècies autòctones de la zona.

La importància de la conservació de les praderies de posidònia com a ecosistema rau en la gran biodiversitat que acull. És l’hàbitat de gran quantitat d’organismes, moltes espècies hi fan les postes d’ous sota protecció dels depredadors i els alevins es refugien fins assolir la talla adulta. La posidònia és la base de la xarxa tròfica, de l’ alimentació de les altres espècies d’aquest ecosistema. Les praderies es troben entre els ecosistemes més productius del planeta. A més, algunes d’aquestes espècies son d’interès comercial.

La posidònia a més, actua com a filtre biològic, emmagatzemant carboni i disminueix d’aquesta manera el CO2 present a l’atmosfera, reduint així els efectes del canvi climàtic. Immobilitza a més metalls, hidrocarburs i altres substàncies tòxiques en arrels i rizomes, retenint-los i deixant-los fora de circulació de la xarxa tròfica.

Les praderies son molt importants per a la conservació de les platges, tant pel que fa a la formació de sorra a partir d’organismes que hi habiten com a la disminució de la capacitat erosiva de les platges ja que fixa els sediments amb les arrels i rizomes.

Per últim, no cal oblidar el valor ètic, sense haver de justificar la importància de la conservació com una part ètica de respecte a la natura. En definitiva, sense Posidònia, el mar seria un lloc amb menys pesca, menys platges, aigües més brutes, però sobretot hi hauria menys vida.

Dades i informació extreta de les següents fonts bibliogràfiques:

Posidònia: els prats del fons del mar: la mirada del biòleg a un ecosistema mediterrani/Javier Romero

Estudis de l’alguer de Mataró de l’Escola del Mar de Badalona i l’Ajuntament de Mataró

Exemplars de  L’Atzavara : Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal del Maresme